Sortim a buscar bolets.

Amb ben poc espai, Noemí Mundet ens mostra la sortida al bosc d’un nen i el seu avi a la recerca de bolets. Una història a mig camí entre la ficció i el coneixement, amb l’objectiu d’il·lustrar el que representa i és aquesta activitat, ben acompanyada per unes il·lustracions que fan mans i mànigues per oferir-nos-en variats punts de vista. Una història que funciona més com a obra de coneixement que com a conte ja que, com a tal, li manca fluïdesa i grapa, possiblement per l’obligació d’oferir unes informacions.
Tot i la brevetat, en el text s’hi entrelluquen peròs. Al lector no li queda clar si l’autora es fa el mateix embolic que molta gent a l’hora d’utilitzar el verb que defineix l’activitat (caçar, buscar, collir…?), o bé si la seva intenció és intentar de citar-los tots. I no em sembla del tot correcte que el nét pregunti a l’avi: Els bolets es poden caçar?, i aquest no li ofereixi cap més resposta que un somriure. Són detalls que desconcerten.