Superhàmster.

Si un àlbum és el feliç casori entre text i imatge, aquesta història de Joan de Déu Prats il·lustrada per Glòria Garcia en seria el divorci. El text, amb diverses incoherències com el fet que un bebè que tot just fa quatre dies que camina, tal com diu el text, és capaç de despenjar-se del bressol o de tornar a enfilar-s’hi quan s’acosta la mare, ens mostra la voluntat de descoberta d’un infant.
Paral·lelament es desenvolupa una història d’imatges que es divorcia del text i ens seqüencia el relat amb escenes que s’avancen a la narració. Unes il·lustracions que impedeixen reconèixer quina és la mida real del hàmster, variable en cada escena, que canvia el color dels cabells de l’infant a l’atzar, o que no ens permet reconèixer com és l’habitació on es desenvolupa la trama, canviant-ne la configuració en cada pàgina, fet que en dificulta la lectura visual. Malauradament, una història amb llacunes que no serà de referència en la bibliografia de Joan de Déu Prats i que ens permet observar com alguns il·lustradors van creant escola.