Tap!

«Tap!» vol dir «sí». «Tap, tap!» vol dir «no». Aquesta és la conclusió a què arriba l’Elvira, una mossa d’esquadra que atén una trucada telefònica, feta des d’un mòbil, que no és possible localitzar. Amb paciència i professionalitat i amb moltes preguntes i molts «tap, tap» de resposta, l’Elvira acaba per deduir on és i qui és la nena, qui pot haver-la capturat i què ha de fer per rescatar-la.

Tot l’interrogatori té un ritme trepidant. El lector participa fins i tot sense voler-ho en les preguntes de l’Elvira i en el seu procés de deducció. Ara bé, el llibre té cent vint-i-nou pàgines i l’interrogatori en dura més de vuitanta. És difícil que un jove lector assumeixi tantes pàgines sense informació o amb la informació molt dosificada. No és fins a la pàgina 86 que es formula un resum de la situació. És clar que en això consisteix la intriga i la tensió, però la capacitat d’inferència dels nostres lectors és sabut que és ben escassa.

A la segona part el to i el ritme canvien i tenim la impressió d’estar veient una sèrie televisiva de policies i malfactors amb protagonistes del país: el president de la Generalitat, dos consellers i un telenotícies. Corrupció policial, xantatge al govern, ridícul dels governants, morts i ferits en el rescat… Potser no són les circumstàncies més adequades, per més que podrien ser reals.

Una novel·la de gènere –rapte, policia, violència, rescat, morts i ferits– amb una nena de protagonista que la converteix (?) en una novel·la per a nois i noies d’entre deu i dotze anys.