Temps de collita. Un any a l’hort

Temps de collita: un any a l’hort és un llibre informatiu sobre el treball a l’hort al llarg de l’any. El text comença immediatament després de les guardes i prescindeix d’índex, tot i que l’estructura és prou clara per navegar-hi sense problemes. Després d’una breu presentació i una introducció on s’inclouen els estris agrícoles més rellevants, el text es divideix en quatre parts, una per cada estació, que s’obren amb un refrany popular relacionat. En cadascuna s’expliciten els vegetals i les fruites de temporada i les tasques que s’han de dur a terme segons les necessitats variables de la terra, i en acabar trobem una doble pàgina de curiositats. La informació s’estructura amb paràgrafs breus pensats per a aquelles famílies o escoles que disposin d’un hort i hi estiguin mínimament familiaritzats. Marta Vilar Recasens, del Programa Escoles + Sostenibles, s’encarrega de la redacció. L’obra destaca, sobretot, pel treball visual de Víctor Visa, il·lustrador valencià amb una carrera consolidada que utilitza una mescla de tècniques vistosa, de formes ondulants i jocs de fons i forma. Els plans generals de l’hort que acompanyen cada part són un esclat de color i denoten l’interès de l’artista per la multitud i la profusió d’elements. El calendari d’aliments inclòs en acabar la lectura resulta útil, clar i és senzill d’utilitzar.

Tanmateix, el llibre presenta alguns problemes: s’anima els lectors a dur a terme propostes manuals, però no s’explica com fer-les (a excepció de la recepta per a la melmelada). Un exemple el trobem quan, a la pàgina 15, se’ns insta a preparar un remei d’herba de Sant Joan, però no se’ns detalla com fer-ho, o quan més endavant s’explica que podem recol·lectar les llavors d’alguns fruits sense dir-nos com s’han d’assecar. Inclús en casos com el de trasplantar o fer compost, on trobem més acotat el procés, caldria ser més concrets i no donar per fet que els infants coneixen l’argot específic.

D’altra banda, d’un segell tan sòlid com Combel en podríem esperar un disseny editorial més cuidat: les línies de paginació superior donen un caire escolar a la publicació, i la tipografia escollida, de color negre o gris, resulta dura i pesada visualment. Alguns paràgrafs de la pàgina esquerra queden massa enganxats al nervi del llibre, cosa que dificulta la lectura.

Tot plegat fa que sigui un títol que podem tenir en compte en una biblioteca d’aula, però que no destaca davant d’un mercat de llibres de coneixements cada vegada més ambiciós i competent.

ConeixementsRealisme