Temps regirats.

Superada la petita inversemblança inicial en què el jove protagonista no sabia que el seu avi havia estat amic del cèlebre maqui Quico Sabaté, assistim, en aquest brevíssim relat, a la frenètica activitat del nét per fer un treball d’història aprofitant aquest fet peculiar i un quadern que va deixar-li l’avi on explica les seves trifulgues amb el bandoler Sabaté.
Però alhora, serem protagonistes de la fòbia que li produeix, al protagonista, la seva professora d’història, fet que potser desvirtua el desig del noi per conèixer la història del seu avi i, fins i tot, per ser historiador. El lector es pregunta quin és el mòbil de tot plegat: la recerca i recuperació de la figura de l’avi o tirar en cara a la profe d’història que és una inepta. El primer llueix poc, i el segon domina en excés.
Novel·la, al meu entendre, desequilibrada, tot i les bones dosis d’intriga que omplen les pàgines centrals i l’interès pel tema de la recerca de la identitat i els orígens, un tema sempre llaminer i sucós, i que en mans d’un historiador es converteix en un caramel apetitós.