Tenda d’animals

La història que narra la Marina és la del seu cosí, el Lluïsma, un nen que s’estima els animals i a qui, fins que no compleix els nou anys, li resulta impossible comprendre que per poder sentir-se ben a prop del món animal no cal tenir mascotes vivint amb ell. De fet, els pares del petit protagonista li consenten tots els capricis, i això té com a conseqüència que per casa seva vagin desfilant una sèrie de bestioles, si l’una exòtica, l’altra encara més. Les existències d’aquests animalons entren en una mena d’espiral de fatalitats fins que la narració fa un gir que recondueix la situació i permet que les coses es col·loquin novament a lloc. En definitiva, tot el relat pivota al voltant de la idea del maltractament que suposa tenir animals fora del seu hàbitat natural, i en concret, en cases particulars i en zoològics.

La prosa de l’autora valenciana Maria Josep Escrivà és àgil i amb una riquesa de llenguatge notable. Les anècdotes estan narrades amb vivesa i amb un punt d’humor que no grinyola amb algun desenllaç funest. En tot cas, el conjunt funciona, incloses les il·lustracions de Marina Puche, subtils i amb domini de la línia, i els ensenyaments que de forma persistent arriben al lector. És especialment atractiva la maquetació, en concret la indicació dels capítols i de les pàgines.

L’obra va guanyar el XXVII Premi Carmesina de la Safor, convocat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor des de l’any 1990 amb l’objectiu de donar suport a la creació literària en llengua valenciana.