T’estimo fins a l’horitzó

L’Aran és un noi somiador i inquiet, que està intrigat per l’horitzó: com s’hi va?, què hi ha? Els seus pares no li fan gaire cas, però l’avi l’anima a emprendre un viatge per descobrir aquests misteris. L’Aran se’n va en direcció a l’horitzó i pel camí va trobant personatges que l’acompanyaran: una vaca, una bruixa, un ratpenat, un lleó… Com ell, estan una mica perduts, i la fita d’anar tan lluny els resulta atractiva. El viatge serà llarg i els omplirà de saviesa.

El llibre ret diversos homenatges a la literatura, com ara ajustar-se a l’estructura del conte tradicional (allunyament-aventura-retorn de l’heroi), o la fidelitat a l’esquema dels contes acumulatius: el protagonista comença el viatge sol i va afegint-hi, d’un en un, els personatges que es troba. En altres casos els homenatges literaris són més explícits per al lector expert: la vaca és cega (Maragall!) i certes paraules de Martí i Pol ressonen al text. Atenció també a certes frases aparentment senzilles, però que porten la càrrega de profunditat dels valors que s’hi defensen.