T’estimo mare

Venim d’una collita de llibres de to distès, amb infants trapelles i saberuts i pares enfeinats que els envien a buscar petons pel món, i ens crida l’atenció el to radicalment diferent, políticament correcte, de T’estimo mare. El llibre sembla una obra primerenca que intuïm realitzada amb entusiasme, ganes de continuïtat i construïda pas a pas: un concepte i una frase que el descriu s’acom-panyen de dues pàgines il·lustrades a sang. La intenció: donar veu a uns emotius sentiments d’una filla envers la mare. La gràcia: com que aquesta mare no es veu, cada infant se la pot representar a la seva manera, i el desig que es desprèn de fer un homenatge a totes les mares del món es compleix. El però: l’edició acurada i la lletra manuscrita, al costat de dibuixos narratius amb colors i moviment ben treballats, atents als detalls i esquitxats de picades d’ullet, remet el llibre als primers lectors però el text se’ns fa més empàtic amb els adults que amb els menuts, tot i que aquests quan un adult els hi llegeixi hi estaran d’acord.