The Zeffirelli Sisters. The Best Show in Town

Escriure i que un text el puguin entendre i gaudir els infants no és gens fàcil. Fer construccions gramaticals curtes, parlar amb un llenguatge que un adult pot trobar suposadament senzill, però que és enrevessat per a un infant, o dirigir massa el missatge, per molt noble que sigui, no seria la crossa on recolzar-se.

En aquesta història sobre la realització personal, basada en fets reals segons l’autora, al lector se li presenten molts obstacles, amb una seqüenciació narrativa de text i imatge que funciona a batzegades.

El relat el protagonitzen dues germanes trapezistes que s’han de separar per l’accident d’una d’elles, que, enamorada, es desconcentra. La vida les portarà per diferents camins. La primera marxarà amb el domador masclista d’un altre circ arribat a la ciutat, cosa que arruïnarà la seva carrera, i l’altra, més protagonista, trobarà un faquir amb qui connectarà i podrà continuar practicant el seu art. Saber què és el que mou els personatges a ser com són, com caminen les seves trames i la comprensió de tot plegat pel públic potencial és un punt feble de l’obra.

La professional de l’animació Maria Pagès té clar el que vol explicar, però no s’acaba d’entendre bé. La narrativa de les imatges tampoc no hi ajuda, és confusa. En trobem exemples en l’elecció de fer totes les pàgines a sang amb gammes de color similars, cosa que en alguns casos fa pensar que existeixen dobles pàgines que no ho són, fa dubtar de la direcció de les accions dels personatges, es repeteixen enquadraments, etc.

En relació amb això, la combinació de tècniques manuals i digitals no acaba d’estar ben resolta, hi ha massa diferència gràfica. Les imatges retallades fetes de llapis de colors no estan netes a les vores, les ombres són massa arbitràries i es reutilitzen elements de manera constant, recurs que empobreix l’art final; a més, quan s’amplien perden definició. Tot plegat fa que, en general, els elements integrats a les composicions tinguin un cert efecte d’adhesiu.

El fet de trobar una cita al final del llibre del gran actor David Niven aconsegueix embolicar una mica més el missatge, perquè tot i que parla del circ és un punt innecessària i relativa. Potser es va afegir a posteriori per a la maquetació, ja que algunes pàgines queden força buides al final de l’obra. Però es podrien haver aprofitat per explicar quin és el nou camí que seguirà la germana alliberada del domador, tal com mostra de manera interessant i més rica la guarda final.