Thora i l’anell de la sort.

Ens trobem davant d’una nena que no sembla tenir més de deu anys, que és capaç de solucionar un segrest, de fer que en el poble hi hagi un museu, que una família de banquers decideixi ser més pobra per ser més feliç, que cedeixin la seva casa als antics servents, etc. I, naturalment, els pares de la nena no saben res del que passa, l’àvia no s’ha adonat que la nena no hi ha anat a dormir, els pares del nen ric segrestat no pensen en altra cosa que els diners i embolica que fa fort. Tot això embolcallat amb un cert alè màgic que no justifica les capacitats de la Marta, la protagonista.
Trobem, doncs, una història que no aporta cap originalitat ni cap idea nova; només podem destacar-ne una certa vivacitat en el llenguatge, especialment en els diàlegs, que la fa passadora.