Tinc poooor!

Tinc poooor! ens parla d’un tema recurrent en la literatura adreçada als petits: les pors infantils. A cada pàgina trobem un nen que crida el pare o la mare perquè té por d’uns monstres, d’una bruixa, d’unes cuques fastigoses… Si apaguem el llum veurem com s’il·lumina una altra situació, el pare o la mare consolen el seu fill amb un record positiu.
En aquest cas, podem contemplar tot un seguit de pors, com si fossin en un aparador. Tractar les pors infantils des del concepte del llibre que s’encén per art de màgia quan és fosc és original. Introdueix la idea que, quan apaguem el llum, la foscor transformarà els malsons en somnis bons, però en l’obra manca un argument (és quasi inexistent) i uns personatges més sòlids (només en sabem que són germans, i per la contraportada del llibre) que estableixin un lligam més fort que un joc entre el lector i el llibre, perquè això fa que l’obra sigui bastant freda des del punt de vista literari.