Tirant lo Blanc.

Una nova adaptació per al teatre d’un text narratiu clàssic: Tirant lo Blanc. El text teatralitza alguns fragments de l’obra: la conversa amb l’ermità Guillem de Varoic, el viatge de Tirant a Constantinoble i l’amor per la princesa Carmesina.
És innegable que Pasqual Alapont coneix bé l’obra de partida, què és el teatre, qui són els nois i les noies, i la llengua amb què escriu, perquè fa un extracte i un treball excel·lents per diverses raons. Excel·lents perquè manté el to solemne i cerimoniós propi dels personatges, els conceptes d’honor, d’heroisme i de sacrifici, propis de la cavalleria, i perquè conserva en dosis perfectament controlades l’erotisme i l’aventura i, alhora, la comicitat i el dramatisme que amaren l’obra.
Una magnífica presentació i unes bones indicacions de muntatge ens mostren el coneixement de l’adaptador sobre la realitat de les aules, alumnes i ensenyants. I, tot plegat, amb domini, claredat i rigor tant en les informacions, com en el mateix text teatral.