Torneu, torneu, bandolers

L’autor presenta semblances de nou bandolers catalans, l’existència dels quals és documentada per la història o la literatura. N’hi ha de tota mena: des de pagesos fins a nobles i des de dones fins a frares, també de totes les contrades. L’autor domina com pocs l’ofici d’escriure i les possibilitats de la llengua. Com a narrador fa servir diverses tècniques narratives que van perfilant personatges; també usa diversos components descriptius de cara a construir els retrats. Des de la perspectiva lingüística, les veus dels personatges s’adapten a la perfecció a les parles diverses dels Països Catalans, i s’emmotllen a fórmules discursives de l’època on s’ambienten.
Els bandolers són presentats com autèntics revolucionaris contra els poders establerts, consideració que, avui, ja podria oferir alguns matisos un xic menys romàntics i idealitzats.
És tot un encert el to que confereixen les aquarel·les en blancs grisos i negres de l’il·lustrador, un artista francament destre. L’ambient tèrbol i boirós de les peripècies està ben reflectit per la tècnica emprada, que, alhora, ret un homenatge als gravats a dos tintes de les novel·les clàssiques de bandolers.