Tothom a la cuina. 100 receptes per a intolerants al gluten, a l’ou i a la lactosa

Tothom a la cuina és un llibre agradable a la vista i al tacte, de bona presència, amb tapes dures i el llom fendit i un estampat a la coberta amb una mena d’indiana feta de les il·lustracions, reduïdes, de l’interior. Comença amb una introducció de l’autora i continua amb tres entrevistes dedicades a tres entitats diferents: Immunitas Vera (Associació Catalana d’Al·lèrgies Alimentàries), ADILAC (Asociación de Intolerantes de la Lactosa España) i l’Associació de Celíacs de Catalunya. Després trobem «Els 16 consells de Montse Deza per a tothom» i seguidament venen les receptes. Les il·lustracions són boniques, agradables, amb punts de vista diferents sobre els estris i aliments. L’autora manifesta la intenció que els infants, especialment els afectats d’alguna intolerància, participin en les feines de la cuina per donar normalitat a la seva situació i gaudir del procés i dels àpats.

Fins aquí la descripció. Ja en els consells, comencem apreciant poca precisió en la redacció, amb frases com: «No tocar un aliment amb unes propietats i després tocar-ne un altre sense rentar-nos les mans abans per evitar una contaminació creuada.» Cada aliment té les seves propietats, tots. Vol dir això que entre pelar una pastanaga i esbandir un tomàquet ens hem de rentar les mans?

Quan arribem a les receptes, la situació és encara més complexa. Es divideix entre ingredients i elaboració, però en parlar de l’elaboració l’explicació es converteix en un discurs oral, ple d’imprecisions. Un parell d’exemples: «El temps de cocció serà un o altre depenent de cada forn, tot i que varia de minuts. El més normal és que sigui una mitja hora, però és millor que ho comprovem nosaltres mateixos per evitar que el pastís es cremi», «En primer lloc picarem tots els ingredients junts fins que obtinguem una pasta i ho sofregim tot». Aquest darrer pertany a la recepta filet Wellington: el filet, doncs, es pica amb tots els altres ingredients?

No cal fer-hi sang, però torno a formular una pregunta que ja he fet altres vegades: les editorials han deixat de tenir correctors, correctors d’estil? Hi ha algun tècnic editorial que llegeixi el llibre i faci indicacions a l’autor sobre la coherència dels plantejaments? Algú fa un seguiment de les traduccions? Llàstima. Les receptes tenen la seva gràcia.