Tothom té un talent!

Al títol d’aquest llibre ja queda ben clar quin és el seu objectiu, el seu missatge, o la seva moralina, anomeneu-ho com vulgueu… En tot cas, el talent de l’autora és haver demostrat o descobert que la hipèrbole és un bon recurs retòric per vehicular una idea. De fet, s’ho deu haver passat pipa posant fil a l’agulla d’una narració que ens porta de personatge en personatge a un ritme vertiginós, entre l’eufòria admirativa i el desencís decebedor, fins a arribar a la conclusió que encapçala l’enunciat de l’obra.

Al llarg de les seves generoses dobles planes se’ns presenten, un rere l’altre, una colla de marrecs que són el non plus ultra dels talents: si en Jacob és un as del dibuix, l’Olivia és la reina del càlcul aritmètic, en Timó sap tocar tots els instruments musicals del món mundial, l’Ariel és una atleta consumada, l’Edmond té una memòria d’elefant, la Simona és d’allò més atenta i endreçada, etc. Només hi ha una pega en aquest mostrari de supertalents: que si bé cadascun excel·leix en una cosa, falla estrepitosament en una altra. Però no hi fa res, perquè, sabent com saben qui és qui, sempre troben un company o companya de classe que els resol l’embolic. Bravo!

Bravo també per les divertides i ben ambientades il·lustracions de Roger Zanni, que sap exagerar com cal les proeses i les defallences d’aquesta tribu de vailets. Tot plegat és un joc de bon nivell qualitatiu, que defuig els didactismes… si bé un cop llegit el relat, coneguts els protagonistes, admirat les seves proeses, aplaudit el seu generós altruisme, etcètera, només ens queda confessar que, en veu baixa i de portes endins de la nostra ànima, se’ns ha escapat aquesta exclamació secreta: «Quina sort que no ens ha tocat ser la mestra d’aquesta colla de genis!».