Tres nens tristos i mig unicorn

Tres nens tristos i mig unicorn, premi Edebé de narrativa per a infants 2025, comença d’una manera poc original que fa tirar una mica enrere el lector. Tres infants a qui no agrada el xivarri del pati de l’escola van a llegir a la biblioteca, on es coneixen i es fan amics. De mica en mica van trobant punts en comú, entre els quals un llibre de fades que els engresca a portar a terme tres proves, mentre l’autora subtilment ens va presentant la realitat de cadascun dels tres protagonistes. El ritme, la intensitat, l’interès van creixent i capgiren com un mitjó el to excessivament quotidià de l’inici cap a un realisme màgic ben atractiu que ens condueix fins al final amb ganes de saber els desenllaços de les històries particulars d’ells tres.

Beatriz Giménez de Ory, autora de trajectòria contrastada amb diversos premis al sarró, aconsegueix d’una manera natural posar màgia i fantasia al dia a dia dels tres infants amb realitats ben diferents.

En una obra de narrativa, la il·lustració té un paper força testimonial, encara que a vegades pot aportar algun ingredient o alguna mirada que enriqueixi el conjunt. La de Cinta Villalobos és més aviat plana, excessivament fidel al text, tot descrivint allò que diu.

En l’edició, sobta que la col·lecció inclogui un annex amb activitats de comprensió lectora. És un element que fa temps apareixia en diverses col·leccions de narrativa i, de manera progressiva i positiva, es va anar eliminant, amb la idea de separar la literatura i la lectura de l’activitat merament escolar. Que torni a aparèixer és un pas enrere, i més en una obra premiada amb el guardó més important de l’Estat en narrativa per a infants. Potser l’edició hauria de respondre a la importància de l’obra i del premi.

NarrativaFantasiaRealismeLlibres que experimenten amb el text