Tu i jo. El conte més bonic del món

És arriscat titular un àlbum com «El conte més bonic del món», però així de valenta ha estat Elisenda Roca per presentar aquesta història d’amor imperfecte, concebuda per entendre la situació dels petits de casa quan reben un nadó.

Escrit en primera persona, el conte explica en passat l’espera del germanet i narra en present l’arribada del nou membre de la família i tot el que passa a partir d’aleshores. Llavors tot són situacions de joia i joc, tret del moment en què aflora un punt de neguit; parlar de la gelosia pel seu nom és, potser, el millor encert de l’autora del text.

També l’encerta Guridi amb el gran forat de carbonet que dibuixa el desassossec del petit personatge que ens dóna l’esquena quan plora, en l’única imatge monocroma de l’àlbum. Per contra, l’estratègia de grafisme contundent i primers plans repetida gairebé a cada doble pàgina fa que el ritme se’n ressenteixi, tot i l’habilitat que demostra l’autor de les il·lustracions en les seves composicions de papers estampats i ninots esquemàtics fets a crits de llapis o pinzell.