Tu voles, Max?

David Cirici (Barcelona, 1954) ha demostrat en diverses ocasions el seu bon ofici en el món de la literatura infantil, i darrerament també per a adults, en què ha guanyat premis de prestigi com el Sant Jordi. Recordem molt especialment l’estimada Molsa, novel·la amb la qual guanyà el premi Edebé de Literatura Infantil 2013.

Ara retorna a l’editorial que li donà fama arreu amb Tu voles, Max?, novel·la per a lectors una mica bregats en la qual ens conta com en Max, un nen d’edat similar a la dels lectors a qui va dirigida, té la singular facultat de poder volar. Però volar, en comptes de ser una virtut, és una característica que per a la societat s’ha de reeducar degut als perills que comporta ser diferents al comú dels mortals. I per a aquesta reeducació cal estar ingressat en un centre on, essencialment, intenten convèncer els infants que tenen la facultat de volar que aquesta singularitat no comportarà més que molèsties. Però tot comença a girar-se quan el centre també acull la Rita, una nena rebel que malda per ser ella mateixa: volar com i quan vulgui. Aconseguiran lluitar i vèncer les normes imposades contra la llibertat individual i la singularitat de cada infant? I és que ser un mateix a voltes és difícil.

Cirici utilitza la metàfora, en aquest cas amb la possibilitat de volar per part dels protagonistes de la novel·la com a paradigma de la llibertat individual, per mostrar-nos la capacitat que ha de tenir cadascú per esdevenir allò que més li plagui, malgrat els convencionalismes i allò que puguin dir els altres. Una metàfora que els lectors adults potser ja intuïm d’entrada però que amb la qual els infants novells es poden sentir bellament identificats en una història generalitzable a tot allò que els joves lectors han de decidir i descobrir en el futur. Una història d’exemple molt recomanable per ser i esdevenir lliure, això sí, amb la capacitat de posar-la en pràctica pel bé comú.