Tunga Petitunga

La Maria de la Pàgina Tuinga, una llibretera amb moltes ganes de vendre llibres, un tap de bassa, ha decidit «ampliar» el negoci obrint un nou espai on vendrà llibres per a petits lectors: la Petitunga. Però no aconsegueix trobar qui pugui encarregar-se del nou negoci i els dies passen i passen. Finalment, un bon client, l’alt com un Sant Pau Màrius del Capítol Tingu, Pit per als amics, veient la situació de la seva llibretera de capçalera, decideix donar-li un cop de mà. I d’aquí a l’amor només hi ha un pas.

Són diversos elements, a parer meu, els que no em permeten valorar més positivament aquest llibre de Mar Pavón (Manresa, 1968). En primer lloc, el llenguatge. Tenint en compte que a la contracoberta s’indica que el llibre és per a nens de més de sis anys, és a dir, que molts d’ells amb prou feines comencen a llegir, com és que hi ha frases de més de cinc i sis línies? Si hem de tenir en compte aquest lector, què hi fan quatre capítols, del 7 a 10, que no aporten res a la trama i que més aviat dificulten la comprensió de la història? Per molt joves que siguin els possibles compradors de la Petitunga, què aporten a la trama els llibres penjats a la llibreria? Tot plegat és per a un gag final? I és que, malgrat que pensem que la fantasia tot ho aguanta o que els lectors de ben segur que ho entendran, crec que la història mereixeria un cert temps de repòs, i de reflexió sobre la trama mateix, a fi de polir algunes de les arestes que he apuntat.

Punt i a part són les il·lustracions de Subi, que ha estat capaç de treure molt suc d’una narració fada, aportant una visió que supera, amb escreix, allò que ofereix el text. Un exercici digne d’elogi.