Ulls

Per a què serveixen els ulls a qui hi pot veure? I què passa quan algú no té aquestes eines extraordinàries?

Segons Han Yun-jeong, periodista sud-coreà, Ulls no només ens apropa a la visió com un do preciós i com una clau que ens obre la porta d’aquest món, sinó que remarca que la vida sense visió és també un do, que ens permet fer tasques molt més sensibles i difícils amb els altres sentits i la capacitat cognitiva.

Originalment editat a Corea del Sud i mereixedor del Bologna Ragazzi el 2013 per a llibres de ficció, Ulls també és un llibre de no-ficció en la mesura que, com en altres de l’autora, hi ha subjacent un desig d’explicar una realitat de manera pedagògica i descriptiva. És, alhora, un petit reportatge sobre la visió i la ceguesa.

L’autora ja havia guanyat el premi el 2011 amb A house of the mind: Maum, un àlbum de poesia visual en què demostrava la seva capacitat de construir llenguatge a partir del llibre. Els dibuixos, al centre de cada doble pàgina, creaven un efecte tridimensional jugant amb l’angle que fem amb el llibre mig clos.

A Ulls, Chmielewska fa de cada full un rostre, on retalla dos forats ovalats en forma d’ulls i escriu una frase enigmàtica. A través dels ulls veiem la pàgina següent, i allà, en les imatges completes que endevinàvem als ulls retallats, hi ha la resposta.

Chmielewska continua exhibint solidesa conceptual amb el seu humil i laboriós enginy, amb la factura delicada i un xic freda de la pintura realista contemporània. Aplica la síntesi a la composició de textos i d’imatges, fins a dur el conjunt al límit de la nuesa, on esclata l’efecte poètic. No és una estratègia nova en ella, sinó una constant meritòria, com constant és la seva dedicació a temes de sensibilitat social, que fa que es tingui ganes de tornar als seus llibres.