Un amic ens espera

Un amic ens espera, de l’artista francesa Marie Dorléans, ens ofereix, a través de quinze dobles pàgines, l’enigmàtic recorregut a peu d’una família una nit d’estiu. Una excursió que els porta a deixar el poble on viuen, a creuar una vall, a endinsar-se dins d’un bosc i a grimpar una muntanya. Però on van? A través d’un camí il·luminat per la llum de la nit i d’una llanterna, el lector és testimoni de l’itinerari d’aquesta família, en una trama que aconsegueix mantenir el misteri fins a la darrera pàgina.

El ritme de l’àlbum és lent i pausat com el silenci de la nit, «clara i tranquil·la», que només s’altera pel cant dels grills, el rauc de les granotes, el soroll dels passos sobre els branquillons i les fulles del bosc, o pel so que deixa el darrer tren que passa. Aquesta calma es percep sobretot a través de la magnitud de les il·lustracions, totes a fons perdut i tenyides de diferents degradats de blaus (blau cobalt, blau fosc, blau marí, blau nit i blau reial) que aconsegueixen transmetre la quietud dels instants nocturns i les meravelles del món que ens envolta. La narrativa visual s’acompanya d’un text breu i lacònic, en un format vertical de grans dimensions que permet gaudir de la bellesa dels paisatges, la grandiositat del cel al cor de la nit, i sentir «les olors dels lliris i l’aroma de molsa». Des de la seva aparició, l’obra ha obtingut el reconeixement de la crítica, el Premi Landerneau 2019, i en aquest període de confinament llegir-la pot ser altament aconsellable i gratificant, i permetre’ns revalorar els petits instants:

«I ens quedem allà, immòbils, ben a prop els uns dels altres, enlluernats per l’albada que ens diu que un nou dia ha arribat».

L’edició catalana de Símbol conté, però, dos bemolls: l’omissió de l’autoria de la traducció, i l’adaptació del títol, que personifica i desvela tímidament el secret final.