Un àngel a l’infern

L’Albert només té un somni: un germanet amb el qual compartir els jocs. I el somni es fa realitat quan el pare torna de Kosovo amb en Goran. Passada la primera sorpresa, en Goran és ben rebut tant per l’Albert com per la mare, tot i que no sabien res de la seva existència. Quan sembla que ja no hi ha impediments per a l’adopció, apareix en un centre d’acollida d’Euskadi una germana d’en Goran, que ell creia morta. Ningú no vol separar-los i acaben tots formant una família.
Tot i que la història explica una realitat molt crua i la visió dels infants víctimes de la guerra, és una imatge escruixidora, la narració resulta freda, molt freda. La veu externa del narrador fa que les possibilitats d’implicació siguin escasses i que la història no commogui com hauria de commoure la tragèdia que explica. Els personatges infantils estan poc dibuixats, són només la seva circumstància: en un cas un nen que vol un germà i en l’altre dos infants víctimes d’una guerra. En canvi, els pares presenten un perfil més interessant.
Fa la impressió d’haver «muntat» amb molta facilitat una història a partir d’un tema que hauria pogut donar molt més de si.