Un bosc ple d’amor

En un bosc frondós i ple de vida, una oroneta cuablanca es disposava a fer el seu niu de fang al rocam d’una muntanya, però un eriçó malcarat que sempre anava tot sol li’l feia malbé cada cop que el començava a construir. Davant d’aquesta situació injusta, i espentats per un falciot que volava molt a prop i va veure l’oroneta trista i capficada, els habitants d’aquell indret van estar d’acord a protestar pacíficament perquè l’eriçó canviara aquesta actitud.

Ho van aconseguir?

Amb unes semblances innegables amb el panorama català actual, i amb un final més esperançador que no pas el que ara es viu, Jordi Cuixart escriu des de la presó una faula contemporània sobre la solidaritat, la llibertat d’expressió i el dret a manifestació per als més petits i també per als que ja som més grans. Ambientat en un paisatge natural i amb animals que parlen com a protagonistes, com bé demana aquest gènere literari, Un bosc ple d’amor tracta d’establir així un paral·lelisme narratiu entre realitat i ficció amb un missatge didàctic comprensible per a qualsevol infant.

Sense renunciar a la seva identitat plàstica, Ignasi Blanch construeix el relat visual d’aquest àlbum a partir d’unes imatges que esclaten expressives i coloristes en cada pàgina en crear tot un seguit d’harmonies lluminoses i representacions mediterrànies que amplifiquen magistralment la narració de Cuixart. Tota una explosió d’energia creativa, que comença amb la presència d’unes guardes decoratives amb els personatges gestualment esbossats i acaba amb una il·lustració a doble pàgina i sense text on els animals són substituïts per persones que sobrevolen confiades el cel en companyia de tot un seguit dels ocells més variats. Una escena esperonadora i vitalista que li atorga una unitat narrativa al llibre i que reforça la moralitat conscientment buscada en aquest relat.