Un camell amb tres gepes

Joan Pla (Artana, 1942) torna a l’escena de la literatura infantil amb aquest Un camell de tres gepes. L’autor té més de quaranta obres publicades en les principals editorials del País Valencià i més de quaranta anys de trajectòria, amb obres tan rellevants com Mor una vida, es trenca un amor (Bromera, 1981) o L’illa del faraó (Bromera, 1997). Ara reprèn la seva trajectòria de publicació, darrerament més espaiada després de la trepidant aparició de més d’un llibre a l’any a finals del segle XX i inicis del XXI, i ens posa damunt la taula Un camell amb tres gepes. 

La història versa sobre un petit camell que ha nascut, sigui pel canvi climàtic, per la genètica o per la predicció d’una endevina, amb tres gepes. Aquesta diferència inicialment li resulta molesta, ja que els altres camells del zoo ho troben singular i destaquen la diferència tot fent-ne mofa. Tot i això, el Gepeto, nom amb què és batejat el petit camell, és traslladat a un nou zoo on és acceptat justament pel contrari: observar la singularitat com un valor positiu. Un dia, fart de ser mostrat en diferents zoos del món, el Gepeto s’escapa i és acollit per un ramat d’ovelles. Allà podrà aconseguir la llibertat tot pasturant per prats d’herba flonja i saborosa, amb una acció heroica del mateix Gepeto quan salva una nena de tres anys de morir ofegada al riu. 

Pla munta una història on els successos s’esdevenen un rere l’altre sense un clar fil conductor, i això pesa molt en la lectura del text. A tall d’exemple, quan el Gepeto és acollit per les ovelles de sobte ens aturem una estona a saber què és el formatge d’ovella i com es muny un ramat, cosa que poc o gens aporta a la història. A més, el camell és capaç de comunicar-se perfectament amb els humans, els quals en alguns moments apareixen com a autèntics imbècils —com per exemple quan el camell s’escapa o quan en fan la recerca—. Un llibre al qual li hauria convingut fer una certa poda a fi de fixar més i millor el fil conductor i no perdre’s per les branques.