Un conte de pèls i plomes

L’amistat està per damunt de la diferència, cosa que queda ben clara en la proposta del tàndem d’autors format per Núria Cela i el seu pare, Jaume Cela. La Neska i la Deurali, una gossa petanera i una gallina respectivament, han enfortit la seva amistat gràcies a les noves tecnologies. Així és: utilitzant d’amagatotis els ordinadors de les famílies amb què viuen, es creuen una sèrie de correus electrònics que acaben transformant la seva vida. En els seus escrits, es posen al dia, s’expliquen anècdotes, es donen consells, es fan confidències i no dubten a expressar les seves emocions, fins al punt que aquesta complicitat les porta a planejar un viatge que acaba duent-les a països ben llunyans.

El text, doncs, és epistolar, i aquesta tria permet als autors utilitzar un llenguatge molt planer, col·loquial i extremament pròxim. Els dos animals, com és obvi, no poden ser més dissemblants, però, a través de la seva correspondència i fent un exercici maièutic, arriben a conèixer-se i, per tant, a aproximar-se. El to general és tan jovial que s’encomana amb facilitat al lector i, de fet, la manera en què se li trasllada la percepció que els dos animals tenen del gènere humà és sagaç i alhora sorneguera. Aquest desplegament de recursos narratius juguen a favor del conjunt, que peca d’una certa reiteració i corre el risc de posar en escac l’interès del lector.

Farré fa una interpretació de l’obra molt adient, fins al punt que l’enriqueix amb punts de vista sorprenents i amb enquadraments que seleccionen amb encert els motius, unes característiques que propicien fèrtils connexions amb el text.