Un correu molt especial.

Novel·la que es llegeix bé, amb petites i sensibles descripcions literàries que l’enriqueixen poèticament. Però l’argument no m’ha corprès del tot ja que, a part de certes situacions bastant inversemblants, el final de pel·lícula romàntica serveix per tancar de cop la novel·la però deixa oberts molts interrogants. Com a lector n’esperava més, de tot l’entramat misteriós que l’autora sap crear al llarg de l’obra, i m’ha deixat un pèl insatisfet la barreja d’actituds poc espontànies dels protagonistes i el tractament de la intriga i de l’expectació, que al final no queden ni ben resoltes ni crec que del tot ben enteses.
Uns sentiments de nostàlgia i de tristesa per la separació dels pares contaminen la narració d’un dramatisme que al final es resol de cop i senzillament amb el retorn inesperat del pare, sense que el lector entengui el perquè de tot plegat. Escenes que haurien pogut tenir un tractament més estructurat i coherent passen sense pena ni glòria i deixen el lector bastant fred.