Un crim entre tarongers

Premi Narrativa Juvenil Benvingut Oliver, 2021, Un crim entre tarongers comença amb un recurs clàssic per atreure l’atenció del lector, la trobada d’un manuscrit que el narrador transcriu quasi literalment. Al document s’explica el viatge del jove protagonista i la seva germana a la finca familiar on passen els estius. Allà trobaran força canvis, que han fet que la seva tieta, habitualment esquerpa i devota, sembli una altra. Tot té a veure amb la presència a la finca d’un seguit de personatges estrambòtics, vinculats a l’espiritisme. Tothom passarà a ser sospitós quan la tieta mori en estranyes circumstàncies, amb el rerefons d’una herència en joc.

Com en altres narracions de caràcter històric, Mariano Casas ens planteja una novel·la policíaca ambientada a Carcaixent a principis del segle XX. Per l’estil i la construcció de la trama, recorda obres clàssiques de la literatura anglesa, com les d’Agatha Christie. Per si hi hagués dubtes de les fonts de les quals beu, al final hi ha una referència a un personatge que no pot ser altre que Sherlock Holmes. I és en aquest punt on trobem les grans virtuts i alhora les mancances de la novel·la. Pel que fa a les primeres, es nota una tasca conscienciosa de l’autor per reproduir l’ambient de la València interior del segle passat, amb descripcions acurades, per exemple, de com eren el tren i les estances d’una casa de l’època. A més a més, la trama, seguint els models abans esmentats, es construeix lentament, cuidant els detalls i no revelant els misteris fins al moment adequat. De la mateixa manera, ens trobem uns personatges tipus fàcilment identificables. Pel que fa als punts febles, es tracta d’una història que tenim la sensació que ja hem llegit altres vegades. Ens queda també el dubte de si aquest gènere, pel tipus d’ambientació històrica i per l’estil pausat i detallista, pot resultar d’interès per als joves dels nostres dies.