Un curs d’estiu a Irlanda.

Una adolescent passa unes setmanes a Irlanda. L’ex-periència ajuda la insegura i tímida Aura a madurar pel que fa a la seva relació amb els altres. I ens ho explica per una banda amb un diari on reflecteix la vida en una residència d’estudiants, amb les festes i els enamoraments de rigor, i per una altra, redacta un «Quadern verd», on va compilant les notes biogràfiques i citacions dels set principals escriptors irlandesos. Tot i que l’autor té la precaució de distribuir aquestes anotacions de registre acadèmic en capítols independents —aspecte molt pràctic a l’hora de suprimir-ne la lectura— les contínues referències a la realitat irlandesa envaeixen el diari i llasten el conjunt de la novel·la. L’Aura pot ser molt aplicada, però la pruïja intel·lectual és poc creïble en el diari personal d’una noia de setze anys. En canvi, es troben a faltar les seves reflexions íntimes, tenint en compte que el seu pare ha mort recentment i l’allunyament que pateix. La protagonista queda diluïda en la seva funció de narradora, mentre que els seus companys són descrits eficaçment mitjançant llurs comportaments. L’esforç de l’autor per (in)formar va en detriment del plaer de la lectura.