Un dia de pluja i flors

A la llista de títols recuperats per MARS (La Lluna d’en Joan, Raspall, Jo les volia, En Benet i el seu roure, L’aniversari…) s’ha d’afegir El nen del paraigua (1981), el primer llibre d’autoria total d’aquesta reconeguda autora i il·lustradora, que reedita Kalandraka sota el títol Un dia de pluja i flors.

Carme Solé Vendrell diu que va fer el llibre quan va veure un nen amb un paraigua obert i un ram de flors que entrava al portal d’una casa, a Venècia. Tot i que la història estava pensada per ser narrada sense paraules, finalment un breu text va acompanyar les imatges. Ara, en aquesta nova edició, l’autora ha eliminat part del text i només ha deixat les paraules de presentació (comença amb el clàssic «Hi havia una vegada…») i les de cloenda («i una flor, per a tu», diu el protagonista, tot mirant el lector).* Qui ha conegut l’obra original enyora el ritme que oferia el text. Qui conegui l’obra per l’actual edició, no el trobarà a faltar, perquè la narració gràfica no el necessita.

En un dia de pluja, el nen del gran paraigua gris cull flors d’un prat i fa un ram gegantí multicolor. En el seu passeig, ell i l’ocell que l’acompanya regalen flors a qui troben pel camí. Les flors, és clar, eliminaran la contaminació, portaran alegria a les persones, aturaran bales…

Per a aquells a qui els agrada fer connexions entre llibres, la reedició d’Un dia de pluja i flors (2023 [1981]) els anirà de perles per parlar del poder simbòlic de les flors, si l’acompanyen amb aquestes narracions, també sense paraules: El hombre de la flor (Ludy, 2006 [2005]) i Un camí de flors (Lawson i Smith, 2017 [2015]). La similitud i les diferències entre les tres obres, amb estils gràfics i contextos ben diversos, pot obrir debats ben estimulants.

*Aquesta és l’única escena on es veu la cara del nen protagonista.