Un estiu

La trajectòria de la dramaturga alacantina Clàudia Serra ha rebut reconeixements diversos, com ara el Premi Ciutat de Castelló de Teatre per Un estiu. La història ens evoca un fet històric tràgic, quan un camió carregat de propilè liquat va esclatar al càmping dels Alfacs i va provocar la mort de dues-centes vint-i-sis persones, a més de causar multitud de ferits. Aquest és el rerefons d’Un estiu, protagonitzada per una família formada per un pare, els seus tres fills i la seva nova parella. A la primera part som espectadors de la felicitat aparent de la família, però la història adopta gradualment el to d’una comèdia agredolça quan parla de la crisi del matrimoni. Després d’un salt en el temps, la segona part transita cap a la tragèdia per mostrar-nos la devastació provocada per l’explosió. A la tercera es denuncien el seguit de fets anòmals que van originar el succés, alhora que se n’assenyala els responsables.

L’obra destaca per la qualitat literària, que queda palesa en la cura en el llenguatge i en la tria d’imatges poètiques al servei d’una història commovedora. Un aspecte interessant és la transformació dels escenaris en què transita l’obra per mostrar la devastació ocasionada per l’accident. De la mateixa manera, sorprèn la veu narrativa múltiple dels tres fills, que, a la manera del cor grec, presenten els fets i els personatges. La caracterització d’aquests seria discutible, perquè alguns, com és el cas del pare, resulten un pèl plans.

Com a fet poc habitual, celebrem la publicació d’una obra teatral que interpel·la els joves. Tot i la distància temporal amb uns fets que desconeixen, la literatura compromesa és imprescindible perquè la història, malauradament, continua repetint-se. Els escenaris i els protagonistes canvien, però la natura i les persones continuen sent víctimes de la falta d’escrúpols dels governants i de l’avarícia dels empresaris.