Un llarg viatge

A la coberta d’aquest àlbum de l’escriptor espanyol Daniel H. Chambers la línia de l’horitzó separa el mar blau, on navega una pastera plena de cossos amuntegats i indeterminats, i el cel grisós, on volen quatre oques determinades en la mateixa direcció. I aquestes dues tipologies de personatges s’alternen en les pàgines del llibre: les oques, que emprenen l’habitual viatge cap al sud i el bon temps, i les persones, que fugen de manera imprevista de casa, per la guerra, per arribar a una terra on regni la pau.

Pares, humans o animals, que protegeixen els fills, ens mostren les seves dificultats per avançar, per arribar a destí; el seu rostre, les seves mirades, ens expressen els seus neguits i les seves esperances, que són més incertes per a uns que per a altres, sempre enmig de colors grisos, ocres i blaus, de tons foscos, que cauen a pes sobre aquesta realitat tràgica i colpidora per a uns, i màgica i aventurada per a altres.

Amb una enorme dosi de realisme, l’autor aborda el tema dels refugiats, comparant-lo amb la migració rutinària dels ocells. Una comparació, per mi, no del tot encertada, encara que molt ben trenada en aquest cas. Per als uns és una situació habitual, i per als altres és tristament extraordinària. El llibre és un bany de realitat que ens arriba amb les frapants imatges i els excel·lents retrats de Federico Delicado, molt ben entrellaçats amb el text.