Un ós anomenat Paddington

Cal celebrar que s’hagi reeditat un clàssic anglès com aquest que es va publicar per primera vegada el 1958, i del qual la primera versió en català data del 2010.

Per a qui no ho sàpiga, el protagonista d’aquesta breu novel·leta és un osset de bo de bo, nascut, segons diu ell mateix, al Perú profund, que el matrimoni Brown troba a l’andana de l’estació londinenca de Paddington, i d’aquí li ve el nom. Sense qüestionar-s’ho gaire, els senyors Brown s’emporten aquell cadell pelut a casa, i aviat esdevé un membre més de la família, a qui caldrà educar, iniciar i mimar com es fa amb qualsevol criatura de poc seny i molta curiositat per descobrir el món. Cadascun dels vuit capítols del llibre descriu una de les trapelleries de Paddington, fetes amb total innocència, tant si va a comprar roba com al teatre. Així és com el lector o lectora acaba també afillant-se aquest animaló, sense que es sorprengui, ans al contrari, per les possibles incongruències del relat, com ara que Paddington sàpiga llegir o fer jocs de mans.

Justament la credibilitat del relat és la gràcia del llibre… i d’un autor que es manifesta sagaç i tendre observador de la infantesa, a la qual retrata alhora amb tant de respecte com d’admiració. Sí que hi ha aspectes que traeixen el pas del mig segle transcorregut des de la seva creació, perquè ni els telèfons ni la vida familiar transcorren ara exactament com eren aleshores, però creiem que això no sobtarà pas els lectors d’avui, sinó que més aviat actuarà en favor seu, ja que justament aquest distanciament entre els costums d’ahir i d’avui és el que els donarà la sensació d’estar llegint un clàssic. Que ho és.