Un parc de paper a l’abril.

Amb aquest llibre, sembla que l’autora vulgui copsar l’essència real del que podria ser el dia de Sant Jordi. I penso que se’n surt la mar de bé.
A partir de la poètica textual i visual se’ns parla d’un parc que es transforma cada any, un dia del mes d’abril, en una gran biblioteca. Els llibres s’es-criuen a partir dels textos que donen els arbres: el pi reparteix dites que com les pinyes són resistents; la palmera dóna contes exòtics i els xiprers, callats i misteriosos, inventen endevinalles.
Les imatges, que ens mostren com els infants troben les paraules i van confegint els llibres, ens fan ballar i volar a partir de canvis de plans, pàgines a sang combinades amb imatges sobre fons blanc, jocs tipogràfics…
El que podria ser una idea tronada o un text cursi aconsegueix no passar la frontera gràcies al bon ofici de les autores. Villaescusa perquè amb una prosa rica relaciona les formes literàries i el caràcter dels arbres amb molt d’enginy. I la il·lustradora perquè, tot i moure’s per la via de l’empatia, té prou per-sonalitat per deixar-nos gravades algunes de les imatges en la memòria.