Un puente de libros infantiles

Heus aquí, publicada per primer cop dins l’Estat espanyol, l’autobiografia de Jella Lepman o, més precisament, el relat de com es va fundar la Biblioteca Internacional de la Joventut, a Munic, i de la creació de l’IBBY, en una narració autobiogràfica que abasta des de l’any 1945, just acabada la Segona Guerra Mundial, fins a l’any 1953, i que inclou el suport arribat d’arreu del món a l’organisme internacional del llibre per a infants i joves, que apuntava a la creació del premi Andersen.

El llibre es va publicar per primera vegada l’any 1964 però fins avui no havíem pogut llegir-lo a casa nostra, cosa que ara podem fer gràcies a una excel·lent traducció de l’alemany que inclou la conferència sobre literatura i educació que José Ortega y Gasset va pronunciar amb motiu del congrés que va donar peu a la instauració de l’IBBY.

Però no és solament el seu intrínsec valor de document històric (i hi ha molts aspectes que ara ens semblen estranys o fins i tot dubtosos, al costat d’una munió d’anècdotes, sobre escriptors com Erich Kästner i obres com Babar, que fan somriure per sota el nas) allò que motiva que aquesta sigui gairebé una lectura obligatòria per a tots aquells professionals que formem part d’una manera o altra del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, sinó que, per contra, es tracta d’un relat tan amè com apassionant, tan ple d’aquella fina ironia britànica com de calat organitzatiu, tan apte per encetar nous debats i perspectives sobre el llibre per a infants i joves com memorable per aprendre d’on venim i cap a on anem, i quants entrebancs burocràtics, sociològics, geogràfics o artístics s’han hagut de salvar, amb més o menys picardia, per arribar a ser on som… i més enllà i tot. En resum: una autèntica joia d’interès general.