Un somni dins el mitjó

Després de l’èxit d’Un petó de mandarina, premi Barcanova i fa poc Premi Atrapallibres, Eulàlia Canal demostra amb Un somni dins el mitjó, una novel·la realista amb molts tocs de fantasia, que és una de les veus a tenir en compte els propers anys. L’obra és narrada en primera persona per una nena de l’edat dels lectors, i l’autora aconsegueix que la seva veu soni sincera i creïble, i la seva mirada sigui innocent i fantasiosa.
Entre d’altres preocupacions, la Naima té la negativa a anar de vacances per la manca de temps dels pares. A través del mitjó on guarda els somnis i de la relació que té amb els personatges que els habiten, la Naima intenta arreglar la situació, tot recuperant el temps que s’imagina que roba un lladre. Aquest seria l’eix central de l’obra, però també hi ha molts altres elements i temes que hi van sorgint com si res, de manera subtil. L’estil de l’autora és sintètic, amb frases simples d’un to dolç i poètic que fan avançar la lectura de forma àgil.
Les il·lustracions de Valentí Gubianas s’hi adapten de ple, i fins i tot fan créixer el to que comunica el text.