Un viatge a les golfes

És una realitat que preocupa: cada vegada costa més que els nois i noies adquireixin l’hàbit de la lectura. Alguns només llegeixen estrictament quan s’hi senten obligats, i llegeixen ben bé per complir l’expedient. I, naturalment, és un fet que preocupa mestres, escriptors, editors, llibreters… per raons ben diferents.

Aquesta reflexió, gens nova d’altra banda, ve a tomb perquè darrerament han sortit llibres que aborden justament aquest tema: lectors solitaris en una societat mecanitzada, o nens diferents que gaudeixen de la lectura amb l’ajuda d’efectes especials màgics, enmig fins i tot de la incomprensió familiar. És a dir, la lectura convertida en un fet extraordinari, res a veure amb la vida quotidiana.

Un viatge a les golfes és el periple d’una família per aconseguir conservar una biblioteca familiar quan han d’abandonar la casa on està ubicada, on tres generacions han pogut llegir acompanyades, diríem, d’efectes especials.

L’argument té gràcia, és hàbil, amb molts referents literaris, però diríem que li falta intensitat, que hi ha pressa per acabar, que no facilita que el lector noti, senti, s’emocioni… El lector veu la pel·lícula dels fets, però té molt poca feina i poca oportunitat d’elaborar res; tot llisca per la superfície, no atrapa.

No pot ser aquesta la raó per la qual els nois i noies no s’agafen a la lectura? Estem fent una literatura d’arguments i personatges que si no van acompanyats d’imatge i pirotècnia generen poca satisfacció?