Una aventura espacial. El vol de la Papallona

El punt de partida d’aquesta història de Jordi Ortiz és que la Terra ha esdevingut un lloc inhòspit i cal buscar alternatives planetàries per, potser en un futur proper, dur a terme un èxode per començar de nou. Una arrencada que remet a un seguit de referències cinèfiles i de sèries de culte i que fa reflexionar sobre el món que tenim i el món que volem. La innovació que s’introdueix, però, és que la tripulació està formada per nens i nenes de diverses races (al·lusió clara a Star Trek).

Un cop assumim la presència d’infants en una nau exploradora (difícilment creïble però necessària pel públic a qui s’adreça la novel·la), assistim a un viatge d’allò més amè i didàctic per bona part del sistema solar. La llàstima és precisament el pes específic d’aquest segon adjectiu, didàctic, i que calgui esperar (potser) massa pàgines per trobar emocions i aventures. Un altre punt que desllueix el relat és que aquest viatge, malgrat tot, és innecessari: el mateix professor i la pilot bé devien saber que les condicions dels planetes hi fan inviable la vida humana.

Les il·lustracions de Quim Bou, que es poden inserir dins l’anomenada línia clara del còmic, són reeixides, caracteritzen a la perfecció els trets i els tarannàs dels integrants de la nau i s’integren sense problemes dins del text.