Una cançó de molt lluny

Cinc dies d’estiu en un petit poble aparentment vulgar, però ple d’ombres que el sotgen. Cinc dies en què la Frank, una jove adolescent, descobreix que en Nick, aquell company de classe que tothom repudia, amaga un secret extraordinari. Cinc dies obscurs en què tot canvia quan la fantasia irromp en la realitat.

En cinc intensos dies es desenvolupa Una cançó de molt lluny, la nova novel·la d’A. F. Harrold, publicada en català per Blackie Books. Dos anys després de captivar-nos amb Els Imaginaris, l’escriptor anglès torna a servir-se de la intriga i la fantasia per explicar-nos una història que, al cap i a la fi, ens parla sobre les relacions i les emocions humanes. I és que encara que estiguem davant d’un relat fantasiós, sorprèn la versemblança que traspua. Una trama coherent, teixida amb perícia, amb uns personatges rodons i ben construïts, conformen una narració sòlida i creïble.

Cal advertir que Harrold es val d’un ritme pausat i contingut per suscitar la frisança del lector, amb la dilatació deliberada d’algunes escenes. Per gaudir del relat, el lector ha de connectar amb l’atmosfera que proposa, construïda a partir d’un text que utilitza un llenguatge concís i acurat i que flueix d’allò més bé –gràcies en gran part a la bona traducció de Xavier Pàmies.

L’obra arriba embolcallada amb una excel·lent edició en què el disseny no només és polit i distingit, sinó que s’ajusta perfectament al to de la narració. L’experiència de lectura s’intensifica gràcies a les il·lustracions de Levi Pinfold, d’estil plenament realista, però que posseeixen una certa aura fantasmagòrica.

En definitiva, estem davant d’una obra de qualitat, resultat d’una bona combinació de talents i d’un magnífic treball d’edició. Esperem noves obres de Harrold, que segur que encara té moltes finestres a la fantasia de diversos mons fantàstics per obrir-nos.