Una capsa de colors vius

Excel·lent narració per presentar una manera d’assumir la mort d’un ésser estimat. Amb to amigable i sensible, l’autora opta per posar-se a la pell de la protagonista, deixant que flueixin les pors que l’assalten davant l’absència que, a poc a poc, intueix com a certa. Reflecteix amb tendresa l’angoixa de la nena en les converses sense paraules que manté amb el seu gos, un ésser que estima, a qui pot atribuir tant les respostes que voldria escoltar com les preguntes que no s’atreveix a fer. També l’ha encertat trencant la tensió argumental amb imatges dels moments de complicitat amb l’àvia, records feliços, lluminosos i juganers, i en el punt d’inflexió que representa una exquisida entremaliadura infantil: la conxorxa amb l’amic per dur el gosset a l’hospital a veure la iaia.
Les il·lustracions –m’encisen aquests infants, seriosos, de nassos i peus grans, sempre atents, a punt de participar– aporten el plus de normalitat i de fantasia que la senzillesa i a la vegada maduresa del text requereixen.
A destacar el to laic del discurs, amb el qual tots i totes es poden identificar.