Una habitació als núvols

«La Tira» és una col·lecció que es defineix com a embolcall de novel·les gràfiques, però aquesta definició no és gaire precisa en la major part de títols que conformen una sèrie de llibres que ha esdevingut força eclèctica. Tampoc és precisa en el cas d’Una habitació als núvols, una novel·la per a infants a l’estil tradicional. En allò que es diferencia de la tradició, però, és en el fet que es combina, amb molt d’encert, amb alguns fragments narrats en forma de còmic, i amb pàgines que serien pròpies d’un llibre documental.

La combinació funciona correctament i dona un aire àgil, fresc i innovador a una història protagonitzada per una noia anomenada Balma que, a partir de la descoberta dels papers antics d’un rebesavi, té el somni de ser pilot d’avió quan sigui gran, i tot en la seva vida i en la novel·la s’uneix i s’encamina cap a aquest objectiu.

La novel·la està elaborada a quatre mans entre Teresa Broseta, autora de llarga i reconeguda trajectòria, i Patricia Campos, que, entre altres coses, és pilot d’avió. Totes dues aconsegueixen dotar l’obra d’un ritme àgil, oferir una execució correcta i acurada del conjunt, i, això sí, un desenvolupament i un desenllaç tothora previsibles.

El que em sembla força remarcable de la història és el component d’optimisme un pèl excessiu que es desprén al llarg del curs de la novel·la, visible per exemple en el fet que totes les peces encaixen amb summa facilitat per fer realitat la voluntat de la protagonista, i l’estil i el to de la il·lustració de César Barceló col·laboren a fer més incisiu aquest component. A estones, aquest aire positiu i feliç bufa a favor de la història, ja que pot contagiar el lector i donar-li ales, però en alguns moments ensucra amb massa terrosos els fets descrits i el plat servit a taula.