Una història d’indians

El pare del Martí, protagonista i narrador del relat, arriba a casa amb una notícia: el veí –un indià– que cada dimarts comprava al seu colmado ha mort. La conversa entre els progenitors deriva cap al potencial del casalici on vivia l’ancià com a equipament per al municipi. Sense hereus directes, si no apareix cap testament que disposi el contrari, la propietat anirà a parar a una neboda, i mentrestant el desús en provocarà el deteriorament.

I vet aquí que, on els adults veuen un problema, els infants hi veuen una oportunitat. Temps li falta al nen per convocar la seva colla al punt habitual de reunió, precisament a la caseta abandonada del jardiner de l’indià. Per fi podran entrar a la casa per explorar-la! Així comença l’aventura que els portarà a impedir l’engany de la neboda.

Portell construeix una trama fonamentada en un misteri, la resolució del qual passa pel desxiframent d’enigmes, una base prou sòlida per esperar-ne un bon resultat. I així és: l’autor toca les tecles apropiades per bastir un text d’acció, que manté el punt d’intriga, amb tocs d’humor i amb informació sobre la forja de fortunes amb el comerç d’esclaus.

Els jocs amb la paremiologia, la confusió entre el sentit literal i el sentit figurat de les paraules, el fet de batejar les poblacions amb anagrames –un d’ells, el mític espriuà– o l’ús de la parla col·loquial en els diàlegs són recursos que contribueixen a fer d’aquesta lectura un bon entreteniment.

Serra, pel seu costat, mostra el seu gust pel detall i el domini de l’expressivitat i de la paleta, unes característiques que es poden exemplificar amb la representació d’interiors, amb la gestualitat del servil acompanyant de la neboda i amb la diferenciació de cromatisme entre els fets passats i el temps present.

Les caplletres i algunes expressions en color, així com el canvi de cos tipogràfic enmig del text, donen dinamisme a aquesta recomanable lectura i la fan més atractiva.