Una hora al cretaci

Alfred Sala ens presenta una història de crononautes, de viatgers en el temps. Està narrada en primera persona pel Llopis, el jove ajudant del professor Gran, cèlebre doctor en paleontologia, i l’acció es desencadena a partir del descobriment d’unes incoherents restes de dinosaure.

L’autor, sabedor de què el dinamisme és essencial per atrapar els lectors, ens ofereix una novel·la d’acció fantàstica amb un bon ritme narratiu. No en va, la seva feina de traductor de còmics, amb la seva inherent rapidesa seqüencial, deixa empremta en el text.

Les descripcions de la fauna cretàcica i d’animals no extingits, com els escolopendres, proven que Sala s’ha documentat profusament. L’autor també esprem la capacitat suggeridora de certes paraules i situacions de manera que el lector pot passar de ser a la cuina d’una masia davant d’una bona esqueixada a familiaritzar-se amb miriàpodes de dimensions descomunals, arqueòpterixs acolorits o pteranòdons de xiscles ensordidors. Sí, aquestes són les bèsties i aquests són els noms amb què el lector ha de bregar. Cal dir però que, lluny d’alentir la lectura, l’efecte que produeix aquest ús lexical és el d’endinsar el lector en l’entorn hostil que l’autor pretén evocar.

Al marge d’aquest vocabulari científic, en general Sala usa un lèxic ric que fa prendre consciència de l’aprimament de la nostra llengua. A tall d’exemple: ganyip (menjada lleugera), andami (manera de caminar), halar (menjar), fet xixines (fet miques)…. Exposat d’aquesta manera, podria semblar que el text es fa feixuc i no és així. Salpebrat de notes de subtil humor, flueix, com hem dit, a bon ritme.

Martinez aporta unes il·lustracions de factura clara i jugant, sovint, amb els picats i contrapicats dels enquadraments.

El llibre és un estimulant repte que ha estat guardonat amb el  XXXVI Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2017.