Una masia

La poesia, com altres gèneres, permet a qui escriu versos recordar la seva infantesa. És el cas del llibre que ara ressenyem. Àlex Nogués, geòleg i amant de la natura, encisa el lector en una masia del Montseny en què hi ha de tot: gallines, aranyes, mussols, caixes de niu, cargols i… els set cosins amb qui passava l’estiu enmig d’aquesta serralada. Una masia és un llibre escrit en versos lliures que, diguem-ho amb claredat, estan molt ben il·lustrats per la mà d’Alba Azaola amb aquarel·les plenes de detalls. Aquest de la il·lustració és, al nostre parer, el seu punt més fort. Fixem-nos, si no, en el poema «Dur el temps a coll», en què la petjada de tres cargols és dibuixada amb tons vius, plens de vida i detall. O el poema «Caixa de niu III», en què la mallerenga en tons blancs i negres destaca sobre un fons groc que dibuixa el sol d’estiu. Alguns dels poemes són un xic lents pel que fa al ritme que traspuen els versos i excessivament narratius. És el cas del poema «Periques», amb versos d’art menor combinats amb una majoria de versos d’art major. Això que diem no desmereix aquest poemari molt ben editat per Akiara Books, enquadernat amb fils vistos i seguint les pautes de l’ecoedició.