Una nena entre vint milions

És imprescindible, a l’hora d’abordar la crítica d’aquest llibre, tenir en compte que el marc en què s’inscriu la seva publicació és un projecte amb un doble objectiu: donar a conèixer una malaltia minoritària, la progèria, i recollir fons per a l’Associació Progèria Alexandra Peraut, una entitat sense ànim de lucre impulsada per l’entorn pròxim de la nena que li dona nom i que destina els ingressos a la investigació de la malaltia, ara per ara, incurable.

Dit això, cal destacar que el periodista Quim Miró parteix de la història real de l’Alexandra i, amb el suport especialitzat de la doctora Coll-Bonfill, ressegueix el seu dia a dia per explicar en què consisteix aquesta malaltia. Coneixem, així, que els infants que la pateixen tenen una esperança de vida d’uns catorze anys, uns anys en què el seu cos –no el seu intel·lecte– segueix un procés degeneratiu vinculat a l’envelliment prematur.

Però més enllà d’aquests aspectes, l’autor recorre al caràcter alegre i resilient de la petita protagonista per fer avançar el relat. Les il·lustracions de Garcia Barragán, que no estalvien els efectes de la malaltia sobre el físic de l’Alexandra –en especial el cap gros, en què es marquen els vasos sanguinis a causa de l’absència de greix subcutani–, aconsegueixen representar aquesta realitat sense resultar agressives, sinó que subratllen l’entusiasme de la nena i l’afecte dels qui l’acompanyen en aquest ardu camí.