Una noia disfressada de clarinet

Andreu Martín ha estat un dels creadors de la novel·la policíaca per a joves en català, amb referents tan coneguts com les sèries protagonitzades per la Wendy o en Flanagan. A Una noia disfressada de clarinet planteja una història coral que comença quan el protagonista ajuda una noia atractiva del seu curs i la segueix fins a una festa de disfresses. El germà petit de la noia ha estat segrestat i, per recuperar-lo, ella ha de fer un encàrrec consistent a amagar una pistola a l’escriptori del propietari de la casa, un poderós delinqüent que organitza la vetllada com a tapadora per reunir altres personatges importants del seu ram. Per aquest motiu tothom va disfressat, inclosos els policies, i ben aviat es genera un ambient de disbauxa i confusió.

Des del primer capítol identifiquem l’estil particular de Martín, un mestre en la creació d’històries vives i plenes d’humor. En aquest punt es té la sensació que la lectura serà  un divertiment agradable, impressió que es referma amb la presència d’uns personatges protagonistes estrambòtics i caricaturitzats. Però a mesura que la trama avança, van apareixent una multitud de personatges secundaris disfressats de personatges del món del cinema, les sèries, la televisió o el còmic. I és en aquest punt, homenatge entranyable de l’autor a referents d’aquests gèneres, que l’obra es torna poc àgil, a causa de la confusió entre els noms reals i imaginaris dels personatges. Aquesta sensació es manté durant gran part de la novel·la i fa que sigui complexa.

Amb tot, és una obra divertida, entretinguda i ideal per als amants dels superherois, que gaudiran de les descripcions dels seus personatges favorits. D’altra banda, les il·lustracions de Ferran Orta, a qui coneixíem de Duna, de Muriel Villanueva, reflecteixen perfectament el color i l’atmosfera carnavalesca de la festa.