Una paella de biodiversitat

Per què és tan difícil conjugar amb eficàcia la divulgació i l’entreteniment? Perquè no n’hi ha prou amb una bona idea i amb bones intencions, i perquè costa que en una narració informativa el rigor es conjugui amb una trama interessant i amb una certa qualitat literària. Quan això no passa, el resultat decep, com decep la proposta de Vicent Morera, que no aconsegueix presentar el coneixement de manera fluida, sense que es noti la intenció didàctica. L’obra articula un bon argumentari sobre el tema de l’ecologia i la biodiversitat, a partir de la veu d’un professor que ha estat convidat per un grup d’alumnes a compartir una paella, un cop acabades les classes. Però si la situació de partida ja és una mica inversemblant, el recurs al diàleg, aparentment propiciat per l’interès dels joves, és forçat i fa que la narració en què se sustenta el discurs científic vagi perdent interès a mesura que avança. I sap greu, perquè l’obra presenta una gran claredat expositiva i, sobretot, un plantejament de diversos punts de vista per enfocar els aspectes tractats i incorpora recursos interessants, com ara utilitzar les lletres de cançons de grups actuals, dels més reivindicatius, com a falca per introduir nous elements d’anàlisi.