Una pizza per al drac

Una pizza per al drac és la primera entrega d’una sèrie anomenada Cròniques de Pizzània elaborada per Martín Piñol. Hi destaca una edició molt acurada, amb il·lustracions a dues tintes d’Erica Salcedo, que capten amb encert el punt d’humor que caracteritza les obres de l’autor i l’acció constant que conté i transmet la història.

Pel que fa a la trama, val a dir que té els ingredients necessaris i encertats per captar l’atenció i arribar igualment a infants lectors i a d’altres que encara no ho són gaire, com ara una protagonista —l’Iris— i un adversari —el rei— que són nens enmig d’un món d’adults; un drac que es mou pel deler de menjar-se un munt de pizzes més que no pas per la simpatia amb un bàndol o un altre; un escenari medieval típic d’històries tradicionals; i al bell mig un plat famós i saborós avui en dia com la pizza, l’element que genera i embolica la troca; i sobretot un munt d’acció, amb patacades, humor i somriures, agilitat narrativa, vocabulari assequible… que és allò que trobaríem en els westerns clàssics o en les pel·lícules de kungfu.

Altra cosa és la versemblança i la coherència de tot el que succeeix i que acostumem a demanar a tota obra literària, però que, en aquest i tants altres casos, són elements que queden més al marge, trepitjats pels ingredients necessaris perquè una sèrie arribi a una franja àmplia de públic, tot i la correcció i la cura que transmet en conjunt la proposta de Pizzània.