Una reguera de formigues que carreguen 1000 vegades el seu pes

Les formigues tenen unes capacitats impressionants. Si parlem de força, algunes espècies poden carregar entre 10 i 50 vegades el seu pes corporal. Es diu que la més forta del planeta (Oecophylla smaragdina) el pot carregar fins a 100 vegades, però les formigues de Baptiste Filippi i Loïc Urbaniak superen de lluny el rècord. El títol informa que carreguen fins a 1.000 vegades el seu pes!,* però alguns dels objectes que transporten ultrapassen aquesta magnitud, com ara la Torre Eiffel, que pesa 10.000 tones. I aquí rau el poder del llibre (el poder de la il·lustració): aquestes formigues, que avancen arrenglerades, arramben tot el que troben, des d’una flor, un raspall de dents, un brètzel, un gat engabiat i, fins i tot, l’Esfinx de Guiza.

L’obra és el resultat de l’experimentació de dos artistes multidisciplinaris que treballen en els àmbits de les arts visuals i plàstiques, la música experimental, la performance, l’autoedició… i volien fer un projecte conjunt. És el resultat de «combinar les nostres quatre mans, els nostres quatre peus i les sis potes d’una formiga», expliquen en una entrevista de Thomas Flagel, on detallen que, a partir d’un primer escenari que deixava molt marge a la improvisació, van construir les pàgines de forma espontània, fent una mena de joc de correspondència dibuixada. D’aquesta manera representaven les formigues i els objectes reaccionant per torns al dibuix de l’altre.

Conèixer el procés de creació pot donar resposta a les preguntes que un lector analític podria fer-se en llegir l’àlbum. Saber que és fruit de la improvisació, l’espontaneïtat i el joc dialogat pot asserenar aquells a qui els desconcertava la diversitat de veus, l’absència —dins de la trama il·lògica— d’una estructura narrativa coherent, la presència gratuïta de diversos graus d’iconicitat, un desenllaç espaterrant…**

No és aquest el llibre més adequat perquè els petits lectors aprenguin els codis del llenguatge visual. Però els llenguatges, a més de per a propòsits informatius, documentals, narratius… es poden fer servir amb altres intencions comunicatives, oi? En aquest sentit, l’experiment de Filippi i Urbaniak seria l’exemple ideal per il·lustrar l’anomenada «via introspectiva», on primen «originalitat, individualitat i egotisme» (Teresa Duran, 2007). Una via on es connectaria la llibertat del creador amb la llibertat interpretativa del receptor que accepti aquest acord.

* En aquest article es pot llegir la següent equivalència: una persona d’uns 70 quilos podria aixecar més de 70 tones (sis autobusos plens de passatgers), una fita que només pot fer l’animal més fort del planeta, l’escarabat piloter Onthophagus taurus.

** Per alguna cosa pertany a la col·lecció «Llibres Espaterrants» de Barrett, dirigida per Piu Martínez.

Àlbum i altres relats il·lustrats