Úrsula & Adrià

Ruth Tormo (1974), periodista i escriptora, va estrenar-se en la literatura juvenil guanyant el Premi Ramon Muntaner 2020 amb Sense codi de barres (Fanbooks, 2020), una novel·la que denunciava el treball infantil a través de la veu d’una jove esclava d’un taller tèxtil de Bangladesh. En aquesta ocasió, l’autora parteix d’un tema també punyent i malauradament molt actual, com són les agressions sexuals i el negoci de la pornografia infantil a través de les xarxes.

Com ja va demostrar en aquella primera novel·la, Tormo té un bon control de la narració i sap fer avançar la història amb ofici, jugant amb una estructura no lineal, intercalant veus narratives i incorporant nous personatges, alguns importants per la trama i d’altres de secundaris que donen textura al relat.

L’Úrsula i l’Adrià són dos joves en moments vitals complicats, en gran mesura a causa de drames familiars mal resolts, que anirem descobrint a poc a poc. Tot i així, hi ha una diferència econòmica i cultural que separa les dues famílies. Qui s’emporta la pitjor part és sens dubte l’Adrià que, perdut com està, es deixa arrossegar per males companyies.

Estem davant una novel·la honesta en la seva concepció, que no pretén ser original ni trencadora, on tots els paratextos ens informen del que hi trobarem: una història realista, amb una -o unes quantes- problemàtiques actuals, i una relació romàntica que transcorre paral·lelament al creixement moral i vital dels joves protagonistes. Potser en algun moment s’allargassa o s’explica més que no pas es mostra, però en conjunt crec que narrativament és molt correcte.

Pel què fa al tractament del contingut, l’autora ha pres dues decisions molt encertades: jugar amb els dos punts de vista dels personatges, perquè ens permet viure la problemàtica de les agressions des de mirades diferents. I, alhora, dosificar la informació del tema central amb prou habilitat per fer créixer els personatges més enllà del conflicte inicial. Ara bé, en aquest sentit em queda certa recança. A la web de l’editorial es pot llegir aquesta recomanació: «Apta per a totes les sensibilitats: aborda el tema de les agressions sexuals sense edulcorar-lo però alhora sense parlar-ne de manera morbosa o escabrosa». Estaria d’acord en part amb aquesta afirmació, però segons la meva opinió, malgrat que el personatge de l’Adrià acabi despertant certa empatia, demanava un final més contundent i punitiu, a la mesura dels seus actes.