Vampir per sempre

Heus aquí un relat –un àlbum– molt poc convencional. El protagonista és un home gran, llarg i prim, vestit sempre de negre, que viu en una mansió de París de la qual no en fa mai la neteja ni en surt per a res. Viu pràcticament a les fosques perquè és… un vampir! Un dels últims. Però també és un inventor o enginyer capaç de sobrevolar la ciutat amb un avió construït per ell que ha anomenat aviodàctil. De moment, amb això n’hi ha prou perquè els lectors ja se sentin atrets per la intriga que planteja un personatge semblant. Exactament com li passa al personatge secundari de la història, una noia jove que es diu Claudia, que a poc a poc estableix amistat amb el vampir, l’acompanyarà al museu i…

D’històries on es desgrana l’amistat entre una persona gran i una de jove n’hi ha moltes, és cert. Però n’hi ha molt poques en què el jove lector o lectora es trobi, com qui no vol la cosa, assumint el mateix rol de la protagonista d’aquest llibre, és a dir, interessant-se pel personatge principal i esdevenint-ne també amiga –o amic– per sempre. Molt poques on la decadència senil estigui més insinuada que afirmada. Molt poques on no hi hagi commiseració, sinó admiració o empatia per un vampir semblant.

I com que tot plegat està servit amb unes més que magnífiques il·lustracions, on el contrast entre clarors i foscors s’alterna tan sàviament, on una imatge no només remet a la subsegüent, sinó també a l’antecedent, i on el text, tan ben traduït, sap passar, de manera molt original i encertada, del paràgraf descriptiu a les formes teatrals en els diàlegs, no ens queda altra cosa que recomanar aquest llibre tan diferent i atractiu.

Àlbum i altres relats il·lustratsLlibres que experimenten amb els personatges